25 de juny del 2010

Un Any sense el Rei

Avui fa un any que ens va deixar el Michael Jackson, el malograt Rei del Pop. No podem dir encara alló de Ha mort el Rei, Visca el Rei, per que no n’hi ha cap que el pugui substituir, i no creiem que ni hagi d’haver cap com ell. Icona d’una generació, figura cabdal i representativa del Segle XX, geni, creador imparable i imbatible, introspectiu, raro, gairabé extraterreste, modern Peter Pan que es va negar a crèixer. Michael ens va deixar un dia desprès de Sant Joan, quan encara les fogueres quasi fumejàven, les platjes respiràven i les ressaques s’esvaien. Va ser un matí d’un 25 de Juny. Un matí en el que, per uns instants, el món es va aturar.

Diuen que en aquest últim any el Michael ha vengut més que ens els sus deu ùltims anys de la seva vida. Que la seva (immensa) deuta està la meitat liquidada. Gairabé ningú donava un duro per ell quan va anunciar aquella mastodòntica sèrie de concerts al Regne Unit (jo inclòs). Varem tenir que esperar a que es morís per veure i gaudir del seu llegat, el ja maleït This is It, formidable assaig del que havia de ser i, per desgràcia, no va poder ser. Diuen també que aquest proper mes de Novembre la Sony traurà un disc amb temes inèdits de l’artista (la màquina de diners, l’alletament de la vaca, no s’atura mai). Serà fabulós tenir noves cançons del Michael. Fabulós, però trist. Molt trist.

Estiguis allà on estiguis, Michael, esperem que estiguis bé.
Aqui baix no t’oblidarem. Mai.


3 comentaris:

  1. Era un rey un tanto venido a menos... Le perdieron sus excentricidades y su locura... Una pena.

    ResponElimina
  2. Musicalment era dels millors.
    Vaig signar per anar al funeral... i he gaudit com mai veient This is it! Com a persona, quelcom per oblidar, desgraciadament.

    ResponElimina
  3. Tens molta raó, Joel! A veure que tal aquest inesperat nou àlbum al Novembre... Per cert, vaig publicar uns quants comentaris al teu blog Els Colors de la Musica... els has llegit?

    ResponElimina