Bé. S’ha acabat Lost. El tant i tant esperat final de la sèrie va arribar diumenge passat a la matinada (sort que dilluns era festa a Catalunya!). Final una mica... decebedor, però alhora lògic i esperat. Un final molt americà, diria jo.
Atention please: als meus lectors ocasionals (no sí si hi ha algun, apart, es clar, del meu galego preferit, l’RNT), si no heu vist l’últim capítol, i no voleu que us destrossin el final (cosa tard o d’hora inevitable, per altra banda), no continueu llegint.
Final decebedor per què moltes de les qüestions que ens veníem preguntant des de fa molt de temps no tenen resposta: Què es l’illa? Per què hi passa tot el que hi passa? Com acaba el personatge d’en Richard? Per què es immortal? Per què els dos germans son com son i tenen el poder que tenen? Si tots son morts, que ha passat? Es un somni? Vida desprès de la mort? Una realitat alternativa? Què passa amb els que s’escapen amb l’avió? Estan morts o vius?
Final lògic i esperat per que potser es la única manera d’acabar-lo, sense rissar més el ris. Encara que, una mica poc original: l’ombra del Sexto Sentido es allargada.
Final molt americà per l’inefable happy ending. Tots es retroben amb les seves parelles, i tots s’estimen molt i seran molt feliços menjant perdiços i aniços. Tots menys el Ben, es clar. (vegeu més endavant el meu altre blog Galeria Nocturna).
A mi m’ha satisfet. M’agrada’t que tots fossin morts, i també el happy ending. Ha estat impagable veure de nou en Charlie, en Boone, la Shannon, la Penny, en Sawyer amb la Juliet, Daniel amb la Charlotte, la Sun i el Jin, etc, etc. Què voleu? Soc un sentimental! Els havia agafat carinyo a aquests personatges (a uns més que als altres: mai m’agrada’t en Sawyer, per exemple).
Total, que ja els trobo a faltar.
PD. Per quan Lost, la pel.lícula?
PD2. Als de Cuatro: Chapuserus!
Atention please: als meus lectors ocasionals (no sí si hi ha algun, apart, es clar, del meu galego preferit, l’RNT), si no heu vist l’últim capítol, i no voleu que us destrossin el final (cosa tard o d’hora inevitable, per altra banda), no continueu llegint.
Final decebedor per què moltes de les qüestions que ens veníem preguntant des de fa molt de temps no tenen resposta: Què es l’illa? Per què hi passa tot el que hi passa? Com acaba el personatge d’en Richard? Per què es immortal? Per què els dos germans son com son i tenen el poder que tenen? Si tots son morts, que ha passat? Es un somni? Vida desprès de la mort? Una realitat alternativa? Què passa amb els que s’escapen amb l’avió? Estan morts o vius?
Final lògic i esperat per que potser es la única manera d’acabar-lo, sense rissar més el ris. Encara que, una mica poc original: l’ombra del Sexto Sentido es allargada.
Final molt americà per l’inefable happy ending. Tots es retroben amb les seves parelles, i tots s’estimen molt i seran molt feliços menjant perdiços i aniços. Tots menys el Ben, es clar. (vegeu més endavant el meu altre blog Galeria Nocturna).
A mi m’ha satisfet. M’agrada’t que tots fossin morts, i també el happy ending. Ha estat impagable veure de nou en Charlie, en Boone, la Shannon, la Penny, en Sawyer amb la Juliet, Daniel amb la Charlotte, la Sun i el Jin, etc, etc. Què voleu? Soc un sentimental! Els havia agafat carinyo a aquests personatges (a uns més que als altres: mai m’agrada’t en Sawyer, per exemple).
Total, que ja els trobo a faltar.
PD. Per quan Lost, la pel.lícula?
PD2. Als de Cuatro: Chapuserus!
