Seal publicarà el seu vuitè àlbum, Soul 2 el proper 7 de Novembre. Produït pel llegendari Trevor Horn i pel no menys famós David Foster, aquesta nova col.lecció de peces soul inclourà, entre d'altres, el Let's stay Together, el What's going On o el Lean on Me.
Carlos Ruiz Zafón ens portarà aquest Nadal la tercera part de la Trilogía de los Libros Olvidados, desprès de La Sombra del Viento y El Juego del Angel. Es tracta de Prisionero del Cielo, i encara no es coneix ni la portada del llibre ni el seu argument. Zafón ha agafat la editorial per sorpresa, per que aquest tercer volum no s'esperava fins al 2012.
Amb un look calcat al de l'inefable Alice Cooper, ens arriva avui mateix el nou single de la Lady GaGa, el cinquè ja del seu multivendes Born this Way, Marry the Night. Amb aquest tema la cantant pretén retre un sentit homenatge a totes les víctimes i afectats de la tragèdia que fa deu anys va assolar la ciutat de Nova York.
Rere uns grans cortinatges vermells, amb un Palau Sant Jordi ple a mig gas, la música de Through sona desgranant-se les seves notes suaument. La veu del cantant comença a escoltar-se, i poc a poc, les cortines es van obrint.
Es veu una orquestra separada en dos meitats per un passadís negre, que el George Michael travessa qual Moisés creuant el Mar Vermell amb el poble jueu. Elegant fins a la medul•la, amb un vestit negre nit, camisa i corbata fosques, sabates negres, ulleres de sol (no se les va treure en tota la nit), i una perilla arreglada al mil•límetre, el cantant greco-anglès, amb una veu envejable, acaba la primera cançó del concert, amb el Bona Nit, Barcelona típic i tòpic.
Van ser tres hores (amb un descans de vint minuts) d’espectacle adult, madur i pausat. Tant, que hi van haver moments (pocs) que semblava que ens anava a avorrir i tot. Va cantar cançons de totes les seves èpoques: les antigues, com ara el Kissing a Fool, A Different Corner (brutal!), Praying for Time (amb canvis a la lletra), o un fantàstic Cowboys and Angels, que per si sol ja va valer la pena el que ens varem gastar en el concert; cançons més properes, com You have been Loved, Patience, John and Elvis are Dead (amb unes boniques imatges de diferents icones del Segle XX: l’Elton John, Diana de Gales, la Mare Teresa, John Lennon...; fins a cinc (!!) temes del seu Songs from the Last Century: Roxanne, My Bay just cares for Me, You’ve Changed, Wild is the Wind, i I Remember You; dues cançons noves (una inèdita): True Faith (abusant del vocoder) i Where I hope you Are (aquesta dedicada al seu nòvio, Kenny Goss), versions d’altres artistes, com l’Elton John (Idol), Terence Trent D’Arby (Let her down Easy), Rufus Wainbright (Going to a Town), Rihanna (Russian Roulette) i l’Amy Winehouse (Love is a Losing Game, el que va ser el moment nostàlgic de la nit), i un final de traca amb un medley de l’Amazing, I’m your Man i Freedom ’90, l’únic moment de la nit en que va aixecar en ple el Sant Jordi.
El moment anecdòtic de la nit va ser quan va presentar els membres de la orquestra (fins a quaranta!), i, al ser ahir l’aniversari d’un d’ells, el George ens va demanar que cantéssim el Happy Birthday en... català. Un detall bonic per part dels seus assessors.
Un concert agradable, sense saltar-se el guió previ ni un punt, i satisfactori, sempre i quan s’hagi anat a veure, quatre anys abans, el que també va fer a Barcelona en el seu 25Live Tour, en el que, llavors si, van sonar totes les seves cançons tal i com estem acostumats a escoltar-les.
Una pega només: no va cantar ni el Jesus to a Child, ni tampoc el Careless Whispers, aquesta última, en opinió del que escriu, encara no superada.
Aquesta es la cançó inèdita (el George Michael encara no l’ha enregistrat), dedicada al se nòvio: Where I hope you Are
Com a tot bon final, el final dels REM ha de tenir la seva guinda. I aquesta no es sino un nou recopil.latori: Part Lies, Part Heart, Part Truth, Part Garbage: 1982-2011 es el grandiloquent i llarguísim tìtol del nou disc d'èxits dels de Georgia, en el que contemplen cançons de les seves últimes èpoques. N'hi ha, això si, tres cançons noves: A Month of Saturdays, We all go back to where we Belong i Hallellujah. El 15 de Novembre es la seva data de sortida.
Aquest ès el tìtol del tema principal de la Banda Sonora de la tercera part de la Saga Crepúsculo: Amanecer 1, i va a càrrec del nostre admirat Bruno Mars.
Heu vist aquesta campanya promocional que es diu In Search of Incredible (Buscant l'Increïble)? Doncs el tema oficial de la campanya el canta el Jason Mraz, i la cançó es diu The World as I see It.
Al voltant de 700.000 persones van acudir ahir a l'inici de la festa més gran del món de la música, el Rock in Rio a la ciutat de Rio de Janeiro, i s'extendrà fins al proper 2 d'Octubre, amb un cartell espectacular: Rihanna, Elton John, Kate Perry, Red Hot Chilli Peppers, Snow Patrol, Metallica MotorHead, Stevie Wonder, Jamiroquai, Ke$ha, Shakira, Lenny Kravitz, ColdPlay, Maroon 5, Manà, Guns and Roses o els Evanescence
Sota aquest estrany tìtol s'amaga la nova cançó dels americans Maroon 5, que, aprofitant el re-llançament del seu ùltim disc Hands all Over aquest any 2011 (l'original es del 2010), ens colen aquest nou tema amb la col.laboraciò, això si, del la inefable Christina Aguilera.
El proper 31 d'Octubre, la Tracey Thorn, la meitat creativa del mític grup Everything but the Girl, publicarà un nou EP, Night Time.
El títol del disc correspon a un cover de la cançó del mateix nom dels xx's (?), grup que li va preguntar a la Tracey si hi podia col.laborar amb un disc de les seves pròpies versions. Com que el disc no es va materialitzar mai, i la Tracey ja havia grabat la cançó, ara la pensa publicar sota el seu segell discogràfic, Strange Feelings.
Com a data curiosa, dir que l'altra meitat dels Everything, el Ben Watts, hi participa a la cançó amb la seva guitarra.
Elton John ha signat un altre contracte per actuar al Caesars Palace de Las Vegas des d'ara mateix i fins gairebé tot l'any 2012. Els concerts començaran el proper 28 de Setembre, i els preus oscil•len entre els 55 dòlars I els 500.
Avui hem conegut per primer cop el títol i la portada del nou single de la Rihanna, We Found Love, carta de presentació del seu nou disc (un altre???) que ha de sortir en els propers mesos.
Avui ha trascendit la notìcia que el famosísim grup de Georgia R.E.M. ha decidit posar fi a la seva més que reeixida carrera musical. En paraules del Michael Stipe, vocalista principal, líder i ànima mater del grup: "Moltes gràcies a tots els fans que ens han escoltat durant tots aquests anys..." Doncs Michael... de res!
Introduït per l'expresident dels Estats Units Bill Clinton, ahir el crooner més degà del panorama musical actual va celebrar els seus 80 anys a la Opera House més important del país nord-americà, el Metropolitan. Tot i que el seu aniversari va ser el mes passat, l'octogenari cantant va aprofitar que el seu nou disc de duets sortia avui mateix, per a fer-ho coincidir en la gran festa.
La sorpresa de la nit va estar quan va aparèixer a l'escenari Sir Elton John, qui va cantar amb Bennett If I ruled the World, cançó que el crooner ja havia cantat amb la Cèline Dion al seu disc anterior, Duets. Altres artistes que es van sumar a la festa van ser l'Aretha Franklin, amb qui va cantar How do you stop the Music Playing, i el nostre Alejandro Sanz, qui va interpretar Yesterday I heard the Rain.
El proper 25 d'Octubre es la data de sortida per el nou disc del Manolo García, el cinquè, que portarà per tìtol Los Días Intactos. El primer single, que ja sona per les emisores de ràdio, es Un Giro Teatral.
Aquest será el tìtol definitiu del flamant nou disc del Mikel Erentxun, dit amb les seves pròpies paraules a la seva pàgina de FaceBook. La data de sortida encara no se sap.
Enrique ha publicat un nou single, que es presentarà en una Edició Especial de l'Euphoria, amb la col.laboració del rapper PitBull (la segona ja, la primera va ser aquell I like It). Aquí el teniu:
Avui l'Amy Winehouse haguès complert 28 anys. I també avui ens arriva (no se sap d'on, pot ser del mateix cel) aquesta (primera) cançó pòstuma de la cantant, mitjançant el Duets II del Tony Bennett.
Demà es posa a la venda el nou disc d'en Tony Bennett, Duets II, continuació d'aquell Duets: An American Standard, que, com el seu nom indica, inclou una sèrie de cançons cantades a duo amb tota una mena de companys artístics. Destaquem, entre d'altres, a la Lady GaGa (The Lady is a Tramp), el Michael Bubblè (Don't get around Much More), o la incombustible Mariah Carey (When do the Bells ring for Me).
Però, on aquest disc tè relevància es per ser el primer disc on surt una cançó pòstuma de la malograda Amy Winehouse (Body and Soul) desprès de la seva (no per sùbita inesperada) mort aquest estiu. Un petit aperitiu pel (mès que segur) àlbum pòstum de la artista que s'editarà properament... pels Nadals pot ser?
El desè disc de la cantant anglesa Kate Bush, 50 Words for Snow, tè prevista la seva sortida al carrer el proper 21 de Novembre. Només incolurà set cançons, però la seva durada serà de 65 minuts.
Paradise es el títol del nou single de la banda britànica Coldplay, desprès d'aquell Every Teardrop is a Waterfall, i que com aquest últim, forma part del nou disc del grup, Mylo Xyloto, que sortirà a la venda el proper 24 d'Octubre, i que diuen que hi comptarà amb la participació de la Rihanna a la cançó Princess of China.
Aqui teniu el vídeo de la cançó:
A més a més, avui s'ha sabut el TrackList de l'àlbum:
01. Mylo Xyloto 02. Hurts like Heaven 03. Paradise 04. Charlie Brown 05. Us Against the World 06. M.M.I.X. 07. Every Teardrop is a Waterfall 08. Major Minus 09. U.F.O. 10. Princess of China 11. Up in Flames 12. A Hopeful Transmission 13. Don't let it break your Heart 14. Up with the Birds
Adele podria composar i interpretar el tema principal de la nova pel•lícula de James Bond, la numero 23, prevista la seva estrena pel Novembre de l'any que vé, dirigida pel Sam Mendes i interpretada pel Daniel Craig, el Ralph Fiennes i el nostre Javier Bardem.
Demà per la nit (22:00 hores) s'estrena a TeleCinco la nova sère de comèdia "Cheers", basada en la sèrie nord-americana del mateix nom (sic). Protagonitzada per l'Alberto SanJuan, el Pepón Nieto i l'Antonio Resines, entre d'altres, la sèrie tratarà d'emular la chispa i el geni de la sèrie original, però amb un toc a "l'espanyola".
En el primer espisodi, hi apareixen puntualment dos actors d'excepció: es tracta d'un cameo fet per l'actor José Coronado i la cantant i actriu Ana Belén (només per això ja val la pena veure l'episodi).
Per una altra banda, com ja fes l'Ana a la sèrie de Televisión Española "Cuèntame", l'encarregat de posar veu a la ja mítica sintonía de "Cheers" ha estat el Dani Martín. Aquí està el vìdeo de la cançó:
Fa poques setmanes que he fet una trobada sensacional: la Rumer.
Aquesta noia, nascuda Sarah Joyce fa 32 anys a Islamabad, Pakistan, va ser descoberta pel Burt Bacharach (llegendari cantant i compositor nord-americà) que va comparar la seva veu amb la de la malograda Karen Carpenter, i va aconseguir que l'Steve Brown li produïs el seu primer (i fantàstic) disc, Seasons of my Soul.
Des de que vaig escoltar els primers acords del seu primer single de presentació, Slow (gràcies al meu estimat amic Ramón), vaig caure prendat d'aquesta mena de veu meliflua i embriagadora i d'aquestes precioses melodies que em porten de nou a aquells meravellosos anys setanta, on no exisitien ni emules, ni youtubes, mi mptres ni quatres, i escoltar un nou disc significava anar a la botiga de discs expresament i emocionar-se amb mùsiques com aquesta. Un miracle, avui en dia.
Us incloc els videos dels seus dos primers singles, Slow i Aretha:
I començo, com no, per una de les més grates sorpresses que ens ha deparat aquest final de l'estiu: el flamant nou àlbum de la Barbra: What Matters Most, Barbra Streisand sings the Lyrics of Alan and Marilyn Bergman.
Sota aquest més que ampulós títol s'amaguen catorce joies, catorce gemes fetes cançons, compostes per la parella d'autors americans (l'Alan i la Marilyn Bergman) que més han fet per consolidar la (ja) exitosa carrera musical de la Barbra, amb clàssics com The Way we Were, You don't bring me Flowers, o l'score de Yentl, la Obra Mestra de la cantant.
A l'àlbum hi han peces sublims com la que obra el disc, The Windmills of your Mind, de la Banda Sonora The Thomas Crown Affair (amb una entrada acappella de la Barbra sensacional), Something New in my Life, dedicada al seu fill Jason, o Solitary Moon o Nice and Easy, recompostes per la ocasió, i ressucitades a l'Olimp gràcies a la veu de la Diva.
El pack es tanca amb un segon disc amb cançons ja editades de la Barbra, i també escrites pels Bergman, que farà les delícies de qualsevol que vulgui tenir i no tingui res d'ella, com la ja citades The Way we Were i You don't bring me Flowers, a més a més de The Summer Knows (amb música del Michel Legrand), After the Rain, Papa can you hear me o a Piece of Sky.
Incloc tres vídeos de tres de les cançons del disc.
Mandra, molta feina i poques ganes de fer-la, poca feina i molta calor, dies massa llargs de feina i massa curts al cap de setmana, la crisi, el Sàlvame, poques novetats musicals... tots aquests i molts d'altres podrien ser els arguments (excuses) de la meva deixadessa en quant aquest blog. Tot es resumeix en un: estava molt agobiat. Encara ho estic, però potser menys.
M'agrada molt la música, gairebé tot tipus de música, especialment la dels anys 80, el cinema (el que més el de ciencia-ficció, i sobretot l'Star Wars) llegir (principalment l'Stephen King) las sèries de televisió, la fotografía, i viatjar amb la meva família. Soc fan de l'Star Wars, de la Barbra Streisand, del Senyor dels Anells, de Juego de Tronos i de Twin Peaks.
No m'agrada gaire el esport (potser una mica el tenis) però gens el fútbol, no m'agrada la informàtica, em perdo, ni tampoc estic al dia amb els avanços tecnológics (m'he quedat al mp3). Soc contable i treballo en una empresa de Telecomunicacions, on escolto musica TOT el dia. M'agrada molt conduïr, però també passejar per la meva ciutat. No tinc masses amics, però els que tinc m'els estimo molt. Soc un paio que intenta ser feliç als cinquanta. Soc l'Alderaan.
